La sisena edició de la Universitat Progressista d’Estiu, celebrada a Barcelona del 12 al 16 de juliol, va cloure les seves ponències amb les conclusions del que és i ha de ser el full de ruta en aquests moments de crisi econòmica, d’incertesa política i democràtica i d’una ofensiva cada vegada més evident per part de la dreta. I ho ha fet tractant un munt de temes d’actualitat i amb conferenciants que són referents de les seves disciplines. Un manifest ha recollit l’aposta de la Universitat Progressista d’Estiu per sortir de la crisi d’una manera equitativa, que demana defensar la constitucionalitat de l’Estatut i la democràcia i plantar cara als cada vegada més estesos plantejaments conservadors.En primer lloc, conscient de l’excepcional moment econòmic que vivim, la UPEC ha lamentat i criticat que l’Estat espanyol hagi prioritzat una reforma laboral que abarateix l’acomiadament per davant de les necessàries reformes fiscal i financera, la qual hauria de passar, inevitablement, per un control estricte del frau i l’evasió fiscal i per fer aflorar l’economia submergida.
També ha criticat l’intent de reformar el consolidat sistema de pensions, que, al cap i a la fi, una vegada més, no fa altra cosa que fer pagar la crisi a les persones que no l’han provocat.
Per tot això la UPEC dóna suport als sindicats en la convocatòria de vaga general per al 29-S, els encoratja a seguir treballant en benefici dels interessos generals i en la seva aposta i compromís per l’Estat del benestar.
Pel que fa a propostes per aconseguir una sortida equitativa a la llarga crisi global en la qual ens trobem immersos, la UPEC aposta per un canvi de model productiu que incrementi la inversió en recerca i desenvolupament, reguli els mercats financers i conjugui un nou model energètic, així com la reformulació del sistema de formació de manera que es posi més en relació les empreses amb la universitat i la formació professional.
Tot i així, el gruix de mesures econòmiques que reclama la UPEC han de venir de la Unió Europea: cal una política econòmica comuna que inclogui l’harmonització fiscal, la defensa dels sistemes de benestar, un New Green Deal i una taxa antiespeculativa sobre els moviments financers, a més d’un lideratge polític més fort i d’una reformulació en clau democràtica de les institucions europees que doni més poder a la ciutadania per sobre dels estats.
En segon lloc, la UPEC recull la preocupació per la pèrdua de qualitat democràtica de les nostres institucions. Ho demostren alguns fets ben recents, com l’expulsió del jutge Baltasar Garzón de la carrera judicial per la pressió de grups franquistes davant les investigacions a crims contra la humanitat; o la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut, que a més de significar un atac a la dignitat del nostre país ha qüestionat la legitimitat dels pactes entre Catalunya i Espanya –representats per l’Estatut– i ha posat en dubte la capacitat legislativa tant del Parlament de Catalunya com del Congrés espanyol, així com la voluntat del poble català expressada en referèndum.
També és el cas de moviments de connivència amb la xenofòbia expressats per alguns dirigents dels grans partits –actituds racistes que posen en risc els drets de ciutadania de col•lectius immigrants, com en el cas de Vic–, o els casos de corrupció política i econòmica que generen cada vegada més desafecció entre la ciutadania i que moltes vegades són obviats pels grans partits, ja que sovint creuen no tenir-hi cap vinculació o, directament, com sovint passa en àmbits de la dreta, creuen que aquests episodis no els desgastaran electoralment.
Finalment, la UPEC també ha mostrat la seva preocupació per la cada vegada més creixent influència del conservadorisme polític i econòmic a escala mundial. Als EUA, les expectatives que havia generat l’Administració Obama durant els primers mesos del seu mandat s’han anat esvaint pels boicots constants que pateix per part de grups de pressió conservadors, com en els casos de les reformes financera i sanitària. Això, junt amb la feblesa política de la Unió Europea, la força dels mercats, els perdurables conflictes militars o les previsibles crisis alimentàries i energètiques que s’auguren per als propers anys, fa que les expectatives no siguin gaire engrescadores.
Totes aquestes qüestions són que ha tractat enguany la Universitat Progressista d’Estiu; ha analitzat alguns dels eixos del discurs de l’esquerra i el paper dels mitjans de comunicació, ha reivindicat el paper de l’esquerra en la construcció social i ha fet una crida a la mobilització dels progressistes a prendre-hi part.
Barcelona, 19 de juliol de 2010
Més informació: http://www.upec.cat/
